Je m’appelle Jordi
Cia. Mariantònia Oliver / Des de les 19h / Sa Comuna / Lloret de Vistalegre

Què significa ser home avui? Quins gestos, silencis i actituds hem heretat sense qüestionar-los? Je m’appelle Jordi neix d’aquestes preguntes i les trasllada al cos a través d’un procés de creació compartit. Sis homes d’entre 50 i 70 anys, provinents de trajectòries molt diferents, construeixen una peça que parteix de les seves pròpies experiències per parlar de masculinitat, identitat i vulnerabilitat.

La proposta no cerca oferir respostes ni establir nous models, sinó obrir un espai d’escolta i reflexió. El moviment, el gest i la paraula es combinen en una dramatúrgia construïda a partir de records, emocions i vivències personals que es transformen en matèria escènica. La força, la tendresa, la por, la fragilitat o la necessitat de pertinença apareixen com a parts inseparables d’una mateixa experiència.

Continuant la línia iniciada amb Las Muchísimas, la peça converteix l’escenari en un lloc de trobada on repensar les construccions socials del gènere i descobrir altres maneres d’habitar el cos i les relacions.

CIA. MARIANTÒNIA OLIVER
La Cia. Mariantònia Oliver és una companyia de dansa contemporània fundada l'any 1989 i establerta a Mallorca des del 2000. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat un llenguatge propi que combina moviment, espai sonor, audiovisuals i processos de creació col·lectiva, situant el cos com a eina d'investigació i transformació social. Una part essencial del seu treball gira entorn de la participació comunitària i del diàleg entre professionals i persones sense experiència escènica. D'aquesta línia han sorgit projectes com Las Muchísimas i Los Muchísimos. Je m'appelle Jordi, que exploren les identitats contemporànies des de la diversitat d'edats, experiències i trajectòries vitals. La companyia és resident a EiMa Centre de Creació, des d'on impulsa residències artístiques, activitats de mediació cultural i el Festival EiMa. Els seus espectacles s'han presentat en nombrosos festivals i teatres d'Europa, el Mediterrani i Amèrica Llatina, consolidant una manera d'entendre la dansa com un espai d'escolta, d'intercanvi i de construcció de comunitat.