Els arbres acumulen cicatrius, desenvolupen arrels i aprenen a sostenir-se gràcies a les connexions que estableixen amb el seu entorn. A partir d’aquesta idea, Lo que los árboles no cuentan construeix un diàleg entre la naturalesa i l’experiència humana a través del moviment.
Dos intèrprets exploren les relacions de suport, equilibri i confiança que fan possible créixer al costat dels altres. Sense necessitat de paraules, la peça crea una escolta compartida on el cos es converteix en el principal vehicle de comunicació. El paisatge, la llum i els sons de l’espai formen part activa de cada representació, fent que cada trobada sigui diferent.
Pensada per a l’espai públic, la proposta convida el públic a aturar-se i observar allò que sovint passa desapercebut: els petits gestos que sostenen els vincles i les xarxes invisibles que connecten persones i territoris. Una peça delicada i propera que parla de comunitat, fragilitat i resistència.
Kiko López i Héctor Plaza comparteixen una trajectòria artística vinculada a la investigació entre danses urbanes i dansa contemporània. Tots dos han desenvolupat el seu treball com a intèrprets, creadors i pedagogs, col·laborant amb companyies i artistes de referència a Europa i Amèrica Llatina.
La seva recerca se centra en la fusió de llenguatges i en la construcció d'un moviment capaç de dialogar amb l'espai públic i amb públics molt diversos. Les seves peces exploren la relació entre cos, paisatge i comunitat, entenent l'entorn no com un decorat, sinó com un element viu que modifica cada representació.
Amb Lo que los árboles no cuentan traslladen aquesta mirada a una proposta que connecta la dansa amb els ritmes de la natura i amb les formes de relació que sostenen la vida col·lectiva. La peça ha format part de la programació de festivals i circuits especialitzats de dansa contemporània, consolidant una col·laboració artística basada en l'escolta, la proximitat i la sensibilitat compartida.
