Inspirada en la tècnica tradicional de la pedra seca, Foc i lloc construeix una reflexió sobre la manera com les persones habiten el territori i construeixen la seva identitat. Les pedres, extretes de la terra i transformades en arquitectura, esdevenen una metàfora dels vincles que sostenen una comunitat.
A través d’un solo de dansa per a l’espai públic, la peça explora el desig d’arrelar, la necessitat de trobar un lloc propi i els processos de canvi que acompanyen qualsevol desplaçament. El cos dialoga amb els objectes i amb el paisatge, convertint la construcció i la transformació d’un refugi en una acció escènica.
La proposta estableix un pont entre patrimoni, memòria i creació contemporània, convidant el públic a mirar el territori com un espai viu, modelat per les persones que l’habiten i per les històries que hi han deixat empremta.
Emma Riba Santuré és ballarina i creadora formada a la Salzburg Experimental Academy of Dance (SEAD). Al llarg de la seva trajectòria ha treballat amb companyies i artistes de diferents països, participant en projectes de dansa contemporània, creació per a l'espai públic i iniciatives vinculades al patrimoni cultural.
Forma part de La Súbita, un projecte compartit amb Laura Alcalà des del qual desenvolupa espectacles, processos comunitaris i activitats de mediació. Paral·lelament, a Andorra és cofundadora del col·lectiu L'ERA Arts Escèniques, dedicat a la investigació del patrimoni immaterial i la seva relació amb les arts vives.
El seu treball posa una atenció especial en els paisatges, els sabers populars i les formes d'habitar el territori. Amb Foc i lloc aprofundeix en aquesta línia de recerca, connectant dansa, arquitectura tradicional i memòria col·lectiva per construir una proposta que dialoga directament amb l'espai públic.
